L’ECONOMIA INVISIBLE: “RIU DE RIQUESA”

L’ECOMONIA INVISIBLE és un concepte irreal com a concepte d’ECONOMIA OBERTA, inesgotable i omnipresent però que ningú se’n adona que està ací fent “fluir el riu de la riquesa”.

La crisi, les seues implicacions polítiques i la interdependència de l’economia global ens impedeixen veure el que es més evident. A la cerca de “solucions”, la majoria de vegades aquestes les tenim en la nostra pròpia casa i no saben esbrinar-les.

El parèntesi immobiliari als darreres anys ha desmuntat part del nostre teixit productiu, el més dèbil l’agricultura i ací a La Safor principalment els cítrics, producte que representa per excel·lència el concepte d’ECONOMIA OBERTA.

Al voltant d’aquests, hi ha tota una enormitat de sectors que es beneficien, jornals directes i guanys dels “llauradors” que són origen i fan “fluir el riu de riquesa”. La taronja, el seu món i conreu han dinamitzat el nostre país, convertint-lo al menys durant un grapat d’anys, sense proposar-se ho, amb el paradigma de ser el model d’ECONOMIA OBERTA representant màxim dels IDEALS LIBERALS.

A l’actualitat n’hi ha una diferència molt gran, l’origen de tota aquesta ECONOMIA OBERTA: el “llaurador” o millor dit el “productor” no està guanyant diners, es més . . . en perd i això comporta per a ell, passar de riquesa a la misèria i l’abandonament i sequera gradual del “riu de riquesa”.

La nostra fruita daurada, lluita contra el còctel explosiu a l’economia de l’empresa actual: “costos de producció” i “globalització” que acceleren el problema degut a la nul·la Responsabilitat Social Empresarial exigida a les empreses que porten productes de paradisos de la producció com poden ser: Sud-àfrica, Nord d'Àfrica o Sud-Amèrica.

La globalització procedent d’altres països deuria tenir handicaps com són: el cost del transport i la dificultat d’arribar a “El Dorado” que suposa Europa i els seus mercats. Ara més que mai és important la reivindicació de la finalització del “CORREDOR DE L’ARC MEDITERRANI”. Hui és la meitat més barat creuar l’Atlàntic - en vertical o horitzontal - que anar de La Safor fins a Holanda o Alemanya. Mentre els països del Nord d’Àfrica tan sols deuen creuar el Mediterrani i arriben al centre d’Europa a un cost més competitiu.

Els paradigmes d’Economia Oberta i postulats liberals, que representava La Safor i la seua producció “tarongera”, hui s’han tornat els enemics més ferms, i son bàsicament: la gran fragmentació de la riquesa – minifundisme – i la inexistent participació del Sector Públic.

Ara caldria una intervenció pública que evitara l’entrada de producte que regulara mitjançant qualsevol mesura proteccionista, més enllà de les nostres fronteres que ara són Europa. Açò es de tot cas impossible, per dues qüestions: la CEE es un espai de lliure comerç - per definició - i no és fàcil aprovar mesures proteccionistes, més encara quan n’hi han interessos d’altres països diferents al nostres.

Aguaitant la comarca, ens adonem de la “misèria” en que hem convertit la nostra renda: solars, bancals perduts i abandonats, el que suposa una quantitat de beneficis en jornals del propi cultiu: esporgar, aclarir, regar ... i altres derivats de la indústria agroalimentària més potent que ha tingut mai cap País.

Cap llavors, cercar les regulacions o intervencions dintre de l’estat- autonòmic i nacional. Incentivar als productors origen de tot, amb mesures d’ajudes i “prebendes fiscals”, per tal d’evitar l’abandó dels cultius que generen la riquesa, més en concret ací a La Safor i als llocs amb minifundisme:

• Incentivar als productors, amb mesures d’agrupació de terres, concedint el màxim benefici fiscal.
• Incentivar als productors per a la recuperació de terres abandonades afavorint la concentració.
• Promoure cultius alternatius i als territoris amb minifundisme, promoure el cultiu ecològic.

Seguit d’ajustos nacionals:

• Regulació dels cultius existents i dels nous cultius de cítrics.
• Exigència de les mesures fitosanitàries als productes de fora de CEE.
• Regulació més justa a la importació de productes agraris.
• Impulsar denominacions d’origen.
• Exigència de la Responsabilitat Social Empresarial.
• Impulsar acords bilaterals amb grans països.
• Eliminació d’intermediaris que abarateixen el preu final del producte.
  
  
  

Com aspecte positiu i potenciador, cal dir que les xarxes comercials de la taronja estan, bàsicament, al nostre País i ací en La Safor en tenim una bona representació entre Cooperatives i Comerç Privat. Ara tan sols tenim que tornar al camí abandonat anys arrere i recuperar el concepte d’ECONOMIA OBERTA – ECONOMIA INVISIBLE, perquè és aquella que no ens adonem que està ací però que bevem tots d’ella i que mai s’esgota, tan solament l’hem d’activar. Hem de transformar-la i canviar-la segons el temps que ens toca viure, però mai abandonar-la!!!