NISPRO/NÍSPERO Eriobotrya japonica,

Eriobotrya japonica

Encara que, el seu nom botànic indica la procedència del Japó, l'origen del nispro, se situa a la Xina/Asia oriental, des d'on va ser portat al Japó i és en aquest país on es fa fer el seu descobriment i posterior exportació pels països europeus i per això el seu nom botànic Eriobotrya japonica, que no s'ha de confondre amb el nispro europeu (Mespilus germanica) encara que són molt similars.

Començà la seua gira mundial, amb la plantació als diversos jardins reials i senyorials del segle XVIII, però és la seua extensió a partir de principis del XIX.

El nispro el podem trobar tot arreu pel Pais València, en bancals, casetes i cases de camp, una fruita molt apreciada, però que molts no conreen de forma adequada i que últimament es poden veure abandonats pels horts i camins. La seua comercialització i conreu es fa popular als anys 60 i 70 del segle XX fins a l’actualitat, principalment a Alacant, Almeria i Màlaga.

Ara bé, són les comarques de la Marina Baixa, i al seu capdavant Callosa i Altea, les predominants a la comercialització nacional i europea amb una denominació d'origen pròpia que podeu ampliar en: http://www.nispero.com/. Podem contemplar les plantacions de nispros, des de la mateixa carretera, baix una fina xarxa blanca que els protegeix dels pardals i inclemències com són: el sol intens, les pedregades, els insectes i altres, aquesta xarxa redueix el destrio, els ramejats i la taca negra que els deprecia comercialment.

Moltes virtuts atresora i aporta el nispro, una fruita fantàstica i de primer nivell. Podeu ampliar la informació a: http://www.infoagro.com/frutas/frutas_tradicionales/nispero.htm

Eriobotrya japonica

Aunque, su nombre botánico indica la procedencia del Japón, el origen del níspero, se sitúa en la China/Asia oriental, desde donde fue traído al Japón y es en este país donde se hace su descubrimiento y posterior exportación por los europeos y por eso su nombre botánico Eriobotrya japonica, que no se debe confundir con el níspero europeo (Mespilus germanica) aunque son muy similares.

Empezó su gira mundial, con la plantación en los jardines reales y señoriales del siglo XVIII, pero su extensión definitiva se dio a partir de principios del XIX.

El níspero lo podemos encontrar en todo País Valenciano, en huertos, casetas y casas de campo, una fruta muy apreciada, que muchos no cultivan de forma adecuada y que últimamente se pueden ver abandonados por los huertos y caminos. Su comercialización y cultivo se hace popular en las décadas 60 y 70 del siglo XX hasta la actualidad, principalmente en Alicante, Almería y Málaga.

Ahora bien, son las comarcas de la Marina Baixa, y a su cabeza Callosa y Altea, las predominantes en la comercialización nacional y europea con una denominación de origen propia que podéis ampliar en: http://www.nispero.com/. Podemos contemplar las plantaciones de nísperos, desde la misma carretera, bajo una fina red blanca que los protege de los pájaros e inclemencias cómo son: el sol intenso, las granizadas, los insectos y otros, esta red reduce el destrio, los “ramejats” y la mancha negra que los deprecia comercialmente.

Muchas virtudes atesora y aporta el níspero, una fruta fantástica y de primer nivel. Podéis ampliar la información a: http://www.infoagro.com/frutas/frutas_tradicionales/nispero.htm