MAULETS
O BOTIFLERS? . . . ESCÒCIA I CATALUNYA
Versión en español comienza al final del valenciano . . .
Analitzant els resultats d'Escòcia es pot veure sense massa complicació qui són els partidaris de cada SI i de cada NO.
És clar les zones pròsperes a favor del NO i les altres el SI.
Encara que açò es el que diu el
resum general segur que el vot de cadascú, té una motivació ben
diferent, segur . . .
A la Corona de Aragó (València-Balears-Catalunya), ja sabem la nostra història; els maulets, la classe més desfavorida o popular, i els botiflers, els de la noblesa i classe social valenciana més acomodada.
Cal dir que encara que no és comparable el que va suposar la desfeta de la guerra de successió amb la pèrdua de les lleis i el trencament del model “federal” amb la desaparició de la Corona d'Aragó i per tant de “Las Españas” amb el nivell d'autogovern que tenim en l'actualitat tant a Espanya com a Escòcia, esta guerra va ficar punt i final a un autogovern de cinc-cents anys.
Al referèndum d'Escòcia de l'altre dia ha passat el mateix, el criteri econòmic de les zones amb més poder econòmic ha primat davant del criteri “sentiment de poble o nació” de les zones més tradicionals.
Tornant a l'anàlisi d'Escòcia, tot el món fa menció a la “dolça derrota del nacionalisme” tant escocés com europeu, perquè es ven com a derrota del nacionalisme regional d'Europa.
Els polítics de relleu de tos els partits d'àmbit nacional, han manifestat: que això és el que calia, és clar, cadascú fa els matisos que estima oportuns, enfront dels partits nacionalistes que no diuen el mateix.
Opinions de tota mena: en referència
al diàleg, al model federal, a la il·legalitat de la consulta
catalana, a favor de la consulta i en contra de la contra de què . .
. , que si . . . la derrota del secessionisme nacionalista i ... bla
bla bla. Tots els comentaris plens de raons i arguments cap als seus
interessos partidistes i interessats.
A mi m'agradaria fer anàlisi diferent amb el concepte de la “derrota dolça” i vull fer-ho amb el concepte tan palpejat d'una negociació a un basar àrab de l'orient, on es tracta d'obtenir el menor preu possible per al comprador i el major per al venedor mitjançant un tira i afluixa. El regateig i totes les qüestions preliminars són el que està ocorrent amb el tan tocat tema de “la consulta independentista”.
El resultat per a mi està cantat, a priori, qui ha plantejat esta estratègia va a guanyar de segur, és a dir la situació que quedarà serà millor que la que tenia abans de començar. Vaig a explicar-me:
- Cortina de fum davant de la mala gestió i les retallades. A Espanya el 15 M i a Catalunya la independència, Els despropòsits i mal govern catalans, des de fa més de 30 anys (tota la democràcia), han provocat retallades de l'economia del benestar i és una manipulació política que pretenen frenar la indignació social amb independentisme. Açò ja està aconseguit.
- La dolça derrota, o no derrota donarà més d'autogovern amb major dotació econòmica i altres, ho veurem després de les generals, segur. Qui no plora, no mama. El crit de guerra “el govern central ens ha fet una jugada indigna” i és que pareix que el govern els ha furtat i tot això tenint unes dosis d'autogovern que envegen moltes regions del món. Infraestructures milionàries i contradictòries respecte altres zones d'Espanya, històricament oblidades, com a valencià callaré per vergonya. Això el que provocarà més diferències pobres i rics, a un model “neoliberal nacionalista català”. Caldrà canviar el nom a algun partit per Nova Burgesia Catalana
Els que han plantejat este joc estratègic de negociació a gran escala i al llarg termini, utilitzen fal·làcies i mentides per a confondre a la gent, fent un joc de nacionalisme d'esquerres i/o populista o tot el contrari catalanisme feixista anti-espanyol i tot val i val tot per als catalans i Catalunya . . . alimentat per un govern de Mariano Rajoy inútil i ineficaç.
Ja està bé, cal ser solidari, cal repartir de forma justa en funció de les persones no dels territoris.
Que no ens venguen la burra, ja hi ha prou . . .
Ja està bé d'etiquetar a les persones, a la vida no és com els “packs” del cotxe que has d'agafar tot o res, és pot ser valència, català o d'on és vulga ser, defenent les teues senyes, història i llengua, pots ser de dretes, d'esquerres i inclús del Real Madrid o del Barça i no passa res. Però el que no podem obviar davant del nacionalisme, és que som uns éssers humans i això és més que ser d'algun lloc siga Catalunya , Espanya o Europa.
Ja ho he dit, açò no funciona com els “packs” dels cotxes som lliures i podem elegir . . .
MAULETS O BOTIFLERS? .
. . ESCOCIA Y CATALUÑA
Analizando los resultados de Escocia se puede ver sin demasiada complicación quién son los partidarios de cada SI y de cada NO.
Está claro las zonas prósperas a favor del NO y las otras del SI.
Aunque esto es lo que
dice el resumen general seguro que el voto de cada cual, tiene una
motivación muy diferente, seguro . . .
En la Corona de Aragón (Valencia-Baleares-Cataluña), ya sabemos nuestra historia; los maulets, la clase más desfavorecida o popular, y los botiflers, los de la nobleza y clase social valenciana más acomodada.
Hay que decir que aunque no es comparable lo que supuso la derrota de la guerra de sucesión con la pérdida de las leyes y la rotura del modelo “federal” con la desaparición de la Corona de Aragón y por tanto de “Las Españas”, con el nivel de autogobierno que tenemos en la actualidad tanto en España como Escocia, esta guerra puso punto final a un autogobierno de quinientos años.
En el referéndum de Escocia del otro día ha pasado lo mismo, el criterio económico de las zonas con más poder económico ha primado ante el criterio “sentimiento de pueblo o nación” de las zonas más tradicionales.
Volviendo al análisis de
Escocia, todo el mundo hace mención a la “dulce derrota del
nacionalismo” tanto escocés como europeo, porque se vende como
derrota del nacionalismo regional de Europa.
Los políticos de relieve de todos los partidos de ámbito nacional, han manifestado: que esto es lo que hacía falta, está claro, cada cual hace los matices que estima oportunos, frente a los partidos nacionalistas que no dicen lo mismo.
Opiniones de todo tipo: en referencia al diálogo, al modelo federal, a la ilegalidad de la consulta catalana, a favor de la consulta y en contra, a favor, que sí, que no, la derrota del secesionismo nacionalista y ... bla bla bla. Todos los comentarios llenos de razones y argumentos hacia sus intereses partidistas e interesados.
A mí me gustaría hacer un análisis diferente con el concepto de la “dulce derrota” y quiero hacerlo con el concepto tan manido de una negociación en un bazar árabe del oriente, donde el objetivo: menor precio el comprador y mayor el vendedor mediante un tira y afloja. El regateo y todas las cuestiones preliminares son lo que está ocurriendo con el tan discutido tema de “la consulta independentista”.
El resultado para mí está cantado, a priori, quien ha planteado esta estrategia va a ganar seguro, es decir la situación que quedará será mejor que la que se tenía antes de empezar. Voy a explicarme:
- Cortina de humo ante la mala gestión y los recortes. En España el 15 M y en Cataluña la independencia. Los despropósitos y mal gobierno catalán, desde hace más de 30 años (toda la democracia), han provocado recortes en la economía del bienestar. Es una manipulación política que pretendan frenar la indignación social con independentismo. Esto ya está conseguido.
- La dulce derrota o no derrota, dará más de autogobierno, con mayor dotación económica y otras, lo veremos después de las generales, seguro. Quien no llora, no mama. El grito de guerra “el gobierno central nos ha hecho una jugada indigna” y es que parece que el gobierno les ha robado y todo esto teniendo unas dosis de autogobierno que envidian muchas regiones del mundo. Infraestructuras millonarias y contradictorias respeto otras zonas de España, históricamente olvidadas, como valenciano callaré por vergüenza. Esto lo que provocará son más diferencias pobres-ricos, en un modelo “neoliberal nacionalista catalán”. Habrá que cambiar el nombre a algún partido o coalición por Nueva Burguesía Catalana
Los que han planteado este juego estratégico de negociación a gran escala y al largo plazo, utilizan falacias y mentiras para confundir a la gente, haciendo un juego de nacionalismo de izquierdas y/o populista o todo el contrario catalanismo fascista anti-español y todo vale y vale todo para los catalanes y Cataluña . . . alimentado por un gobierno el de Mariano Rajoy inútil e ineficaz.
Ya está bien, hay que ser solidario, hay que repartir de forma justa en función de las personas y no de los territorios.
Que no nos vendan la
burra, BASTA . . .
Basta de etiquetar a las personas, en la vida no es como los “packs” del coche que tienes que coger todo o nada, se puede ser valenciano, catalán o de dónde se quiera ser, defendiendo tus señas, historia y lengua, puedes ser de derechas, de izquierdas y incluso del Real Madrid o del Barça y no pasa nada. Pero lo que no podemos obviar ante el nacionalismo, es que somos unos seres humanos y esto es más que ser de algún lugar sea Cataluña , España o Europa.
Ya lo he dicho, esto no funciona como los “packs” de los coches somos libres y podemos elegir . . .
