L’ECOMONIA
INVISIBLE és un concepte irreal com a concepte d’ECONOMIA OBERTA,
inesgotable i omnipresent però que ningú se’n adona que està ací
fent “fluir el riu de la riquesa”.
La
crisi, les seues implicacions polítiques i la interdependència de
l’economia global ens impedeixen veure el que es més evident. A la
cerca de “solucions”, la majoria de vegades aquestes les tenim en
la nostra pròpia casa i no saben esbrinar-les.
El
parèntesi immobiliari als darreres anys ha desmuntat part del nostre
teixit productiu, el més dèbil l’agricultura i ací a La Safor
principalment els cítrics, producte que representa per excel·lència
el concepte d’ECONOMIA OBERTA.
Al
voltant d’aquests, hi ha tota una enormitat de sectors que es
beneficien, jornals directes i guanys dels “llauradors” que són
origen i fan “fluir el riu de riquesa”. La taronja, el seu món i
conreu han dinamitzat el nostre país, convertint-lo al menys durant
un grapat d’anys, sense proposar-se ho, amb el paradigma de ser el
model d’ECONOMIA OBERTA
representant màxim dels IDEALS
LIBERALS.
A
l’actualitat n’hi ha una diferència molt gran, l’origen de
tota aquesta ECONOMIA OBERTA: el “llaurador”
o millor dit el “productor”
no està guanyant diners, es més . . . en perd i això comporta per
a ell, passar de riquesa a la misèria i l’abandonament i sequera
gradual del “riu de riquesa”.
La
nostra fruita daurada, lluita contra el còctel explosiu a l’economia
de l’empresa actual: “costos de producció” i “globalització”
que acceleren el problema degut a la nul·la Responsabilitat Social
Empresarial exigida a les empreses que porten productes de paradisos
de la producció com poden ser: Sud-àfrica, Nord d'Àfrica o
Sud-Amèrica.
La
globalització procedent d’altres països deuria tenir handicaps
com són: el cost del transport i la dificultat d’arribar a “El
Dorado” que suposa Europa i els seus mercats. Ara més que mai és
important la reivindicació de la finalització del “CORREDOR
DE L’ARC MEDITERRANI”. Hui és la
meitat més barat creuar l’Atlàntic - en vertical o horitzontal -
que anar de La Safor fins a Holanda o Alemanya. Mentre els països
del Nord d’Àfrica tan sols deuen creuar el Mediterrani i arriben
al centre d’Europa a un cost més competitiu.
Els
paradigmes d’Economia Oberta i postulats liberals, que representava
La Safor i la seua producció “tarongera”, hui s’han tornat els
enemics més ferms, i son bàsicament: la
gran fragmentació de la riquesa – minifundisme –
i la inexistent participació del
Sector Públic.
Ara
caldria una intervenció pública que evitara l’entrada de producte
que regulara mitjançant qualsevol mesura proteccionista, més enllà
de les nostres fronteres que ara són Europa. Açò es de tot cas
impossible, per dues qüestions: la CEE
es un espai de lliure comerç - per definició -
i no és fàcil aprovar mesures proteccionistes, més
encara quan n’hi han interessos d’altres països diferents al
nostres.
Aguaitant
la comarca, ens adonem de la “misèria” en que hem convertit la
nostra renda: solars, bancals perduts i abandonats, el que suposa una
quantitat de beneficis en jornals del propi cultiu: esporgar,
aclarir, regar ... i altres derivats de la indústria agroalimentària
més potent que ha tingut mai cap País.
Cap
llavors, cercar les regulacions o intervencions dintre de l’estat-
autonòmic i nacional. Incentivar als productors origen de tot, amb
mesures d’ajudes i “prebendes fiscals”, per tal d’evitar
l’abandó dels cultius que generen la riquesa, més en concret ací
a La Safor i als llocs amb minifundisme:
- Incentivar als productors, amb mesures d’agrupació de terres, concedint el màxim benefici fiscal.
- Incentivar als productors per a la recuperació de terres abandonades afavorint la concentració.
Seguit
d’ajustos nacionals:
- Regulació dels cultius existents i dels nous cultius de cítrics.
- Exigència de les mesures fitosanitàries als productes de fora de CEE.
- Regulació més justa a la importació de productes agraris.
- Impulsar denominacions d’origen.
- Exigència de la Responsabilitat Social Empresarial.
- Impulsar acords bilaterals amb grans països.
- Eliminació d’intermediaris que abarateixen el preu final del producte.
Com
aspecte positiu i potenciador, cal dir que les xarxes comercials de
la taronja estan, bàsicament, al nostre País i ací en La Safor en
tenim una bona representació entre Cooperatives i Comerç Privat.
Ara tan sols tenim que tornar al camí abandonat anys arrere i
recuperar el concepte d’ECONOMIA OBERTA – ECONOMIA INVISIBLE,
perquè és aquella que no ens adonem que està ací però que bevem
tots d’ella i que mai s’esgota, tan solament l’hem d’activar.
Hem de transformar-la
i canviar-la segons el temps que ens toca viure, però mai
abandonar-la!!!
