Ver. Español LA ECONOMÍA INVISIBLE UN RIO DE RIQUEZA Parte II Opinión.

 Versión Español    Versió valencià ací

El COVID19 ha puesto de manifiesto las carencias de nuestra sociedad del bienestar, con un horizonte repleto de incógnitas de cual será nuestro futuro.

Con estas líneas explico mi visión económica, en un relato de opinión crítica al modelo actual pero positivista respecto del futuro.

Contaré nuestras debilidades y oportunidades, algunas visibles y otras invisibles, sabiendo que

 “a veces es más difícil ver lo evidente, que encontrar soluciones ante problemas graves o complejos”.

CRISIS, ÉTICA Y PÉRDIDA DE VALORES. 

Según la R.A.E., la ÉTICA es la disciplina filosófica que estudia el bien y el mal y sus relaciones con la moral y el comportamiento humano. También es el conjunto de costumbres y normas que dirigen o valoran el comportamiento humano en una comunidad. 

Adela Cortina reflexiona certeramente sobre la ética, la crisis con la pérdida de valores como sociedad, acuñando el termino “aporofobia”, “miedo a los pobres” del griego áporos - pobre. Leyendo “Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia” (Cortina Orts, A.-2017) reflexionamos: sobre el modelo de sociedad que necesitamos , sobre la ética de los valores humanos y conjuntamente como sociedad, de ahí “Un desafío para la democracia” – gobierno del pueblo, de la sociedad-.

En estas líneas defendemos que el CONJUNTO DE VALORES ÉTICOS DE UNA SOCIEDAD como valores basados en las personas y en su sociedad del bienestar, que denominaré en adelante ÉTICA SOCIAL DEL BIENESTAR.

Así ponemos a continuación en duda dichos valores, los de la ECONOMÍA LIBERAL, frente la ÉTICA SOCIAL DEL BIENESTAR.

ROTURA DE LOS PARADIGMAS DE ÉTICA PERSONAL Y DE LA SOCIEDAD

Hay que poner en duda las concepciones y paradigmas que rigen nuestra sociedad, hay que romper la estructura ética y mental que nos atenaza de forma individual y de forma colectiva. Veamos:

La concepción liberal y su mercado perfecto es ficticia y contradictoria, pierde credibilidad alentando factores como: globalización, deslocalización, robotización, lobbys, dumping social y fiscal de entre otros, causando desequilibrios sociales y con ello desigualdad.

En la economía de la empresa, la OPTIMIZACIÓN es la principal herramienta para analizar y medir la EFICIENCIA, vital para la toma de decisiones, aplicada a todas sus áreas: recursos propios, costes laborales, red de ventas, producción, fiscalidad, etc. Dirigida únicamente, a la mejora del beneficio económico final y/o pago de dividendos.

Hay que redirigir la OPTIMIZACIÓN y la EFICIENCIA hacia los recursos escasos y minimizar los efectos nocivos de la economía. Dirigiéndola a la búsqueda continua de la SOSTENIBILIDAD de una forma integral y transversal.

La ética de la empresa y la Responsabilidad Social Empresarial/Corporativa R.S.C., dado que NO tiene regulación legal, en demasiadas ocasiones, funciona como una “fake news”; resaltando los aspectos positivos y obviando los menos favorables.

Figuras como “fundaciones”, “obra social”, etc., actos como; las donaciones a la sociedad civil: hospitales, fundaciones, institutos investigación, etc.

Tanto fundaciones como donaciones generan mucha polémica social, pero sin duda son actos de marketing y/o “megamarketing”. En lenguaje de calle: “propaganda”.

Aunque la ley no lo impide, no es muy coherente, desde la ética, que se invierta en la imagen de una corporación, cuando se incurre en DUMPING SOCIAL y/o DUMPING FISCAL.

Muchas son las corporaciones exitosas que incurren en estos tipo de DUMPING, siendo nuestra sociedad quien las sitúa en la cúspide de su valoración: internacionalizada, globalizada, con beneficio y con una R.S.C. y una fachada mediática excelente a nivel mundial.

El progreso tecnológico se ve con crudeza, en las fases de producción de forma simple, en la secuencia: mecanizar, robotizar y robotización. Estos conceptos se perciben por la sociedad de forma distinta con efectos directos sobre la vida las personas y la sociedad, pero pasa desapercibida.

Estudiábamos en los años 90 que el progreso tecnológico generaba puestos de trabajo, mediante la especialización y durante en los siglos XX y XXI con “nuevas profesiones y especializaciones”.

Hoy la robotización elimina más puestos de trabajo que genera, reduce la fuerza del trabajo haciendo “viables” muchas industrias pero rompiendo el equilibrio del CIRCUITO ECONÓMICO y sus flujos bidireccionales entre: empresa, estado, ciudadano que es esencial en cualquier economía abierta. En el cambio robot por trabajador. ¿Que flujo bidireccional sustituye al salarios+carga social? Una reflexión muy potente sobre esto es de la Bill Gates:“si un robot reemplaza el trabajo de un humano este robot debe pagar un impuesto como un humano”. Febrero/2017.

Actualmente hay fábricas de “dibujos animados”: introduces las materias por una tolva y sale el producto empaquetado ya para el consumo.

Esta excelencia tiene un coste social: cambio de valores, oligopolios, cambio climático, desigualdad sociales, entre otros.

Esto manifiesta la rotura de los VALORES ÉTICOS COMO SOCIEDAD en referencia a la persona y a su sociedad del bienestar vital para los humanos, ÉTICA SOCIAL DEL BIENESTAR.

EFECTOS DE LA ECONOMÍA LIBERAL Y EL CÓCTEL NOCIVO DE FACTORES

Con esta rotura de los VALORES ÉTICOS COMO SOCIEDAD, se produce un CÓCTEL NOCIVO de factores que destroza el CIRCUITO ECONÓMICO y sus flujos vitales en toda economía abierta. Esto genera desequilibrios, desigualdad y por ello fragilidad en nuestras sociedades del bienestar.

CÓCTEL NOCIVO: optimización – eficiencia - deslocalización – globalización – dumping social y fiscal – robotización – crisis de valores – falta de ética – R.S.C. - “éxito social” -.

Es decir, producir a costes del tercer mundo y vender a precios en la “milla de oro “de las principales capitales del primer mundo. La R.S.C./R.S.E. actúa como “lavadora” de este enunciado presentándolo como referente, como un éxito y que nuestra sociedad ya ha hecho suyo. Esto se convierte en PARADIGMA en el ideario de la economía liberal y contrario a los valores éticos basados en las personas y la sociedad del bienestar.

Con este falso paradigma de éxito y sin dique de contención por una ética social “rota”, se produce: “efecto arrastre” (efecto Bandwagon) y “efecto líder” de otras empresas. Además de estos efectos demoledores se hace imposible o casi imposible competir con la globalización y su efecto más nocivo la deslocalización o internacionalización.

La consecuencia del CÓCTEL NOCIVO es que se destroza la verdadera riqueza del ecosistema industrial y por ende su entramado empresarial auténtico RIO DE RIQUEZA de una economía abierta, que se va secando, desertizando paulatinamente los tejidos industriales tradicionales, que menguan y/o desaparecen. En pocos años el sector industrial nacional tradicional queda arrasado, con el gran problema en la Economía del Bienestar.

En la Comunitat Valenciana lo hemos vivido duramente con comarcas y con sectores arrasados en las épocas de crisis: textil, juguetera, química, agroalimentario, etc.

La recuperación de estos sectores se ha basado principalmente en la depreciación salarial recurrente desde el 2008 hasta la actualidad.

NUEVA NORMALIDAD ERA POST COVID19 SOSTENIBILIDAD HUELLA ECOLÓGICA SOSTENIBLE. TEORÍA DEL DECRECIMIENTO. BIOECONOMÍA

El progreso tecnológico con la robotización junto con la globalización y su deslocalización. ¿Son amigos o enemigos de la sociedad del bienestar? Es estéril negar los beneficios y las bondades del progreso tecnológico y la globalización, como lo es también negar los efectos nocivos de ambos en el entorno de una economía liberal

.

Las soluciones las tenemos a nuestro alcance, poniendo en valor y en marcha una economía abierta de entorno, con un rotundo cambio de valores éticos como sociedad y una regulación del Estado que no permita los excesos “liberales”. 

 

Cambio de valores. Sin duda una de las soluciones será la búsqueda de una ECONOMÍA DEL BIENESTAR, con el posicionamiento de una ECONOMÍA ABIERTA, con un giro de 180º en sus principios, ÉTICA SOCIAL DEL BIENESTAR, basada en las personas y en su bienestar económico.

Economía abierta de entorno.- Basada en conceptos y definiciones de la ECOLOGÍA. Abandonar los postulados de optimización exclusiva del beneficio, apoyando la industria local y el comercio “de proximidad”, ya que son los que crean ecosistemas y hábitats con diversidad económica, que aunque no sean los más “eficientes económicamente” permiten la SOSTENIBILIDAD y la “eficiencia social”. Conceptos tales como: microclima económico, ecosistema económico, biodiversidad económica, hábitat económico de entre otros.

Regulación del Estado. La economía del bienestar precisa de una regulación adecuada y coordinada por todos los Estados, nacionales y supranacionales, acompañada de ayudas que estimulen ir hacia esa dirección y prohibiendo o evitando los excesos de la ECONOMÍA LIBERAL.

Escrutando la TEORÍA DEL DECRECIMIENTO Nota 1, de Nicholas Georgescu, su creador postula el decrecimiento económico como medio para salir de la IDEOLOGÍA DEL CRECIMIENTO LIBERAL actual; reducir o eliminar el consumo innecesario, en pro de una HUELLA ECOLÓGICA SOSTENIBLE, como indicador de sostenibilidad a nivel internacional. Sin duda es positivo una profundización en la misma, dándole también una visión local y territorial. Postulados de la BIOECONOMÍA

El ecologista griego Giorgios Kallis, Nota 2, en su obra Degrowth/Decrecimiento"-2018-, indica: 

 

“La hipótesis de que las sociedades pueden vivir mejor con menos”, sería un buen corolario de esta teoría y un buen punto de partida en LA NUEVA REALIDAD tras el coronavirus.

Para finalizar, hablar de agricultura, sería imperdonable si no lo hiciera.

En mi publicación del 2012 (os dejo el link) hablo de la citricultura valenciana como: la economía invisible como río de riqueza inagotable que supone, más allá de las ganancias de sus productores, por la gran actividad económica que genera a su alrededor y que hace prospera a una sociedad, como modelo de economía abierta de entorno.

La citricultura valenciana, y el sector agroalimentario en general, es al que hay que preservar y regular debidamente, pues históricamente es una parte vital del desarrollo económico de nuestro territorio. Generando en cada zona, con sus instalaciones industriales y plantaciones agropecuarias: un microclima económico, un ecosistema económico, una biodiversidad económica y un hábitat económico, todos ellos necesarios en LA NUEVA REALIDAD que he descrito.

Final de la opinión.

Os dejo más abajo los conceptos y notas utilizados por si son de vuestro interés.

Cuadro sinóptico situación actual y su evolución hacia ECONOMÍA ABIERTA DE ENTORNO

----------------------------------

CONCEPTOS Y NOTAS

Sociedad/Estado del Bienestar, entre otras definiciones más técnicas, es el conjunto de servicios sociales que los Estados ofrecen deforma universal a sus ciudadanos: educación, sanidad, servicios sociales, acceso a la cultura, etc. Se le denomina también Economía del Bienestar.

Economía Liberal, la economía liberal con su “mercado perfecto”, transparente para sus agentes y con igualdad de oportunidades y donde se obtiene beneficio produciendo satisfacción a la comunidad, canalizado por las ventas, en perfecta simbiosis y cumpliendo el CIRCUITO ECONÓMICO perfecto de flujos bidireccionales entre todos los agentes: familias, empresas y estados que la hace prosperar.

Deslocalización, se le denomina también internacionalización empresarial. Supone trasladar la estructura productiva hacia otras zonas más favorables.

Globalización como la interconexión mundial a todos los niveles: económico, social, cultural, etc. Catalizada por el progreso tecnológico y la tecnología de la información – T.I.C. La globalización supone la accesibilidad total a los mercados; según la UNCTAD-ONU, el “transporte marítimo” supone el 80% del comercio, interconectando el mundo a un coste “asequible”.

Dumping cuando se vende producto por debajo de su coste, “estrategia” para copar el mercado que lo desequilibra. Se da a menudo en las empresas que operan en el tercer mundo y en la economía sumergida. Puede ser muy diverso: social, fiscal, ecológico de entre los más frecuentes.

Dumping Social cuando el proceso de producción se obtiene con salarios+cargas sociales y derecho laborales menguados, desequilibra el mercado. Se da en la deslocalización hacia zonas laxas en materia laboral y en la economía sumergida. Casos en España como “las kelly”.

Dumping Fiscal cuando los operadores de una plaza tienen una carga fiscal desigual ante rentas/beneficios idénticos. Puede ser directamente ilegal, no se declara y también de forma “legal” o “pseudo legal”, con herramientas que permiten el ahorro fiscal: deslocalizar la sede fiscal de la empresa, SICAV, paraísos fiscales, entramado de empresas.

Dumping fiscal en nuestro entorno. En España con las CCAA como Madrid. En Europa, según Intermon Oxfam Holanda, Luxemburgo, Irlanda y Chipre. A nivel empresarial Amazón en Luxemburgo, Nike en Holanda y Apple en Irlanda, de entre otras.

En definitiva DUMPING es adjetivar que un bien se ofrece en las plazas por debajo de lo razonable para el “bien común”.

Responsabilidad Social Corporativa (R.S.C.) o Empresarial (R.S.E) es un término relacionado a la postura ética que asumen las corporaciones/empresas incidiendo en diversos aspectos: económico, social, laboral, ambiental, etc. Suponen un conjunto de sistemas y prácticas implementados por ellas con carácter voluntario, fiscalmente deducibles y sin normativa legal que la regule. “Fundaciones”, “obra social”, donaciones a la sociedad civil: hospitales, fundaciones, institutos investigación, etc. El objetivo es aparecer con una imagen de corporación comprometida socialmente y/o conseguir más cuota de mercado (Megamarketing).

A menudo las aportaciones de las corporaciones a la R.S.C./R.S.E. son ínfimos comparativamente con los ahorros de salarios+cargas sociales que debería aportar.

Progreso tecnológico. robotización y tecnología información y comunicación T.I.C. El progreso tecnológico en la edad moderna y acelerado desde la revolución industrial del XIX, combinado con la revolución digital iniciada en el siglo XX, nos hace alcanzar cuotas de producción, logros e hitos científicos de carácter excepcional, de excelencia. Las T.I.C., son las artífices del desarrollo mundial, permitiéndonos fácilmente, conectarnos con cualquier parte del planeta.

Nota1 Teoría del Decrecimiento de Nicholas Georgescu (Creador de la misma y padre de la Economía Ecológica ahora denominada bioeconomía) en su obra “The Entropy Law and the Economic Process” (1971) .

Nota2 El ecologista griego Giorgios Kallis, Nota 3 licenciado en química e ingeniería ambiental, en su obra Degrowth/Decrecimiento"-2018-, indica: “La hipótesis de que las sociedades pueden vivir mejor con menos”. Entrevista en Diario Público del 30/04/2020.

En mi publicación del 2012 (os dejo el link) hablo de la citricultura valenciana como: la economía invisible como río de riqueza inagotable que supone, más allá de las ganancias de sus productores, por la gran actividad económica que genera a su alrededor y que hace prospera a una sociedad, como modelo de economía abierta de entorno.

Ver. valencià - LA ECONOMIA INVISIBLE UN RIU DE RIQUESA II Opinió

Versió valencià    Si quieres versión en español, aquí.

El COVID19 ha posat de manifest les manques de la nostra societat del benestar, amb un horitzó replet d'incògnites de qual serà el nostre futur.

Amb aquestes línies explique la meua visió econòmica, en un relat d'opinió critica al model liberal actual i positivista respecte del futur.

Contaré les nostres febleses i oportunitats, algunes visibles i altres invisibles, sabent que

“a vegades és més difícil veure l'evident, que trobar solucions davant problemes greus o complexos”.

CRISIS, ÈTICA I PÈRDUA DE VALORS.  ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.

Segons la R.A.E., l'ÈTICA és la disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal i les seues relacions amb la moral i el comportament humà. També és el conjunt de costums i normes que dirigeixen o valoren el comportament humà en una comunitat.

Adela Cortina reflexiona precisament sobre l'ètica, la crisi amb la pèrdua de valors com a societat, encunyant al vocable “aporofobia”, “por als pobres” del grec áporos - pobre. Llegint “Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia” (Cortina Orts, A.-2017) reflexionem: sobre el model de societat que necessitem, sobre l'ètica dels valors humans i conjuntament com a societat, d'ací “Un desafio para la democracia” – govern del poble, de la societat-.

En aquestes línies defensem que el CONJUNT DE VALORS ÈTICS D'UNA SOCIETAT com a valors basats en les persones i en la seua societat del benestar, que denominaré d'ara en avant ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.

Així posem a continuació en dubte aquests valors, els de l'ECONOMIA LIBERAL, front l'ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.

TRENCAMENT DELS PARADIGMES D'ÈTICA PERSONAL I DE LA SOCIETAT

Cal posar en dubte les concepcions i paradigmes que regeixen la nostra societat, cal trencar l'estructura ètica i mental que ens tenalla de manera individual i de manera col·lectiva. Vegem:

La concepció liberal i el seu mercat perfecte és fictícia i contradictòria, perd credibilitat encoratjant factors com: globalització, deslocalització, robotització, lobbies, dúmping social i fiscal d'entre altres, causant desequilibris socials i amb això desigualtat.

En l'economia de l'empresa, l'OPTIMITZACIÓ és la principal eina per a analitzar i mesurar l'EFICIÈNCIA, vital per a la presa de decisions, aplicada a totes les seues àrees: recursos propis, costos laborals, xarxa de vendes, producció, fiscalitat, etc. Dirigida únicament, a la millora del benefici econòmic final i pagament de dividends.

Cal redirigir l'OPTIMITZACIÓ i l'EFICIÈNCIA cap als recursos escassos i minimitzar els efectes nocius de l'economia. Dirigint-la a la cerca contínua de la SOSTENIBILITAT d'una forma integral i transversal.

L'ètica de l'empresa i la Responsabilitat Social Empresarial/Corporativa R.S.C., atés que NO té regulació legal, en massa ocasions, funciona com una “fake news”; ressaltant els aspectes positius i obviant els menys favorables.

Figures com a “fundacions”, “obra social”, etc., actes com; les donacions a la societat civil: hospitals, fundacions, instituts investigació, etc.

Tant fundacions com donacions generen molta polèmica social, però sens dubte són actes de màrqueting i/o “megamarketing”. En llenguatge de carrer: “propaganda”.

Encara que la llei no ho impedeix, no és molt coherent, des de l'ètica, que s'invertisca en la imatge d'una corporació, quan s'incorre en DÚMPING SOCIAL i/o DÚMPING FISCAL.

Moltes són les corporacions «triomfals» que incorren en aquests mena de DÚMPING, sent la nostra societat qui les situa en la cúspide de la seua valoració: internacionalitzada, globalitzada, amb benefici i amb una R.S.C. i una façana mediàtica excel·lent a nivell mundial.

El progrés tecnològic es veu amb cruesa, en les fases de producció de manera simple, en la seqüència: mecanitzar, robotitzar i robotització. Aquests conceptes es conceben per la societat de manera diferent amb efectes directes sobre la vida les persones i la societat, però passa desapercebuda.

Estudiàvem als 90 que el progrés tecnològic generava llocs de treball, mitjançant l'especialització i durant en els segles XX i XXI amb “noves professions i especialitzacions”.

Hui la robotització elimina més llocs de treball que genera, redueix la força del treball fent “viables” moltes indústries però trencant l'equilibri del CIRCUIT ECONÒMIC i els seus fluxos bidireccionals entre: empresa, estat, ciutadà que és essencial en qualsevol economia oberta. En el canvi robot per treballador. Que flux bidireccional substitueix al salaris+carrega social? Una reflexió molt potent sobre això és la de Bill Gates: “si un robot reemplaza el trabajo de un humano este robot debe pagar un impuesto como un humano”. Febrero/2017.

Actualment hi ha fàbriques de “dibuixos animats”: introdueixes les matèries per un forat i ix el producte empaquetat ja per al consum.

Aquesta excel·lència té un cost social: canvi de valors, oligopolis, canvi climàtic, desigualtat socials, entre altres.

Això manifesta el trencament dels VALORS ÈTICS COM A SOCIETAT en referència a la persona i a la seua societat del benestar vital per als humans, ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.

EFECTES DE L'ECONOMIA LIBERAL I EL CÒCTEL NOCIU DE FACTORS

Amb aquest trencament dels VALORS ÈTICS COM A SOCIETAT, es produeix un CÒCTEL NOCIU de factors que destrossa el CIRCUIT ECONÒMIC i els seus fluxos en les economies liberals. Això genera desequilibris, desigualtat i per això fragilitat en les nostres societats del benestar.

CÒCTEL NOCIU: optimització – eficiència - deslocalització – globalització – dúmping social i fiscal – robotització – crisi de valors – falta d'ètica – R.S.C. - “èxit social” -.

És a dir, produir a costos del tercer món i vendre a preus en la “milla d'or“ de les principals capitals del primer món. La R.S.C./R.S.E. actua com a “llavadora” d'aquest enunciat presentant-lo com a referent, com un èxit i que la nostra societat ja ha fet seu. Això es converteix en PARADIGMA en l'ideari de l'economia liberal i contrari als valors ètics basats en les persones i la societat del benestar.

Amb aquest fals paradigma d'èxit i sense dic de contenció de l'ètica social, es produeixen: “efecte arrossegue” (efecte Bandwagon) i “efecte líder” d'altres empreses. A més d'aquests efectes demolidors es fa impossible o quasi impossible competir amb la globalització i el seu efecte més nociu, la deslocalització o internacionalització.

La conseqüència del CÒCTEL NOCIU és que es destrossa la vertadera riquesa de l'ecosistema industrial i el seu entramat empresarial autèntic RIU DE RIQUESA d'una economia oberta, que es va assecant, desertitzant gradualment els teixits industrials tradicionals, que minven i/o desapareixen. En pocs anys el sector industrial nacional tradicional queda arrasat, amb el gran problema en l'Economia del Benestar.

En la Comunitat Valenciana ho hem viscut durament amb comarques i amb sectors arrasats en les èpoques de crisis: tèxtil, joguetera, química, agroalimentari, etc.

La recuperació d'aquests sectors s'ha basat principalment en la depreciació salarial recurrent des del 2008 fins a l'actualitat.

NOVA NORMALITAT ERA POST COVID19 SOSTENIBILITAT EMPREMTA ECOLÒGICA SOSTENIBLE. TEORIA DEL DECREIXEMENT

El progrés tecnològic amb la robotització juntament amb la globalització i la seua deslocalització. Són amics o enemics de la societat del benestar? És estèril negar els beneficis i les bondats del progrés tecnològic i la globalització, com ho és també negar els efectes nocius de tots dos a l'entorn d'una economia liberal.

Les solucions les tenim al nostre abast, posant en valor i en marxa una economia oberta d'entorn, amb un rotund canvi de valors ètics com a societat i una regulació de l'Estat que no permeta els excessos “liberals”.

Canvi de valors. Sens dubte una de les solucions serà la cerca d'una ECONOMIA DEL BENESTAR, amb el posicionament d'una ECONOMIA OBERTA, amb un gir de 180° en els seus principis, ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR, basada en les persones i en el seu benestar econòmic.

Economia oberta d'entorn.- Basada en conceptes i definicions de l'ECOLOGIA: microclima econòmic, ecosistema econòmic, biodiversitat econòmica, hàbitat econòmic d'entre altres. Abandonar els postulats d'optimització exclusiva del benefici, donant suport a la indústria local i el comerç “de proximitat”, ja que són els que creen ecosistemes i hàbitats amb diversitat econòmica, que encara que no siguen els més “eficients econòmicament” permeten la SOSTENIBILITAT i la “eficiència social”.

Regulació de l'Estat. L'economia del benestar precisa d'una regulació adequada i coordinada per tots els Estats, nacionals i supranacionals, acompanyada d’ajudes que estimulen anar cap aquesta direcció i que prohibisquen o eviten els excessos de l'ECONOMIA LIBERAL.

Escrutant la TEORIA DEL DECREIXEMENT. (Bioeconomia) Nota 1, de Nicholas Georgescu, el seu creador postula el decreixement econòmic com a fórmula per a eixir de la IDEOLOGIA DEL CREIXEMENT LIBERAL actual; reduir o eliminar el consum innecessari, en pro d'una EMPREMTA ECOLÒGICA SOSTENIBLE, com a indicador de sostenibilitat a nivell internacional. Sens dubte seria positiu un aprofundiment en aquesta, donant-li també una visió local i territorial.

L'ecologista grec Giorgios Kallis, Nota 2, en la seua obra Degrowth/Decreixement"-2018-, indica:

“La hipòtesi que les societats poden viure millor amb menys”, seria un bon corol·lari d'aquesta teoria i un bon punt de partida en LA NOVA REALITAT després del coronavirus.

Per a finalitzar, parlar d'agricultura, seria imperdonable si no ho fera.

En la meua publicació del 2012 (us deixe el link) parle de la citricultura valenciana com: l'economia invisible com a riu de riquesa inesgotable que suposa, més que pels guanys dels seus productors, per la gran activitat econòmica que genera al seu voltant i que fa prospera a una societat, com a model d'economia oberta d'entorn.

La citricultura valenciana,i el sector agroalimentari en general, que cal preservar i regular degudament, perquè històricament és una part vital del desenvolupament econòmic del nostre territori. Generant en cada zona, amb les seues instal·lacions industrials i plantacions agropecuàries: un microclima econòmic, un ecosistema econòmic, una biodiversitat econòmica i un hàbitat econòmic, tots ells necessaris en LA NOVA REALITAT que he exposat.

Fi de l’opinió.
Us deixe més avall els conceptes i notes utilitzats per si són del vostre interés.

Quadre sinòptic situació actual i la seua evolució cap una ECONOMIA OBERTA D'ENTORN

----------------------------------
CONCEPTES I NOTES
Societat/Estat del Benestar, entre altres definicions més tècniques, és el conjunt de serveis socials que els Estats ofereixen deforma universal als seus ciutadans: educació, sanitat, serveis socials, accés a la cultura, etc. Se'l denomina també Economia del Benestar.

Economia Liberal, l'economia liberal amb el seu “mercat perfecte”, transparent per als seus agents i amb igualtat d'oportunitats i on s'obté benefici produint satisfacció a la comunitat, canalitzat per les vendes, en perfecta simbiosi i complint el CIRCUIT ECONÒMIC perfecte de fluxos bidireccionals entre tots els agents: famílies, empreses i estats que la fa prosperar.

Deslocalització, se'l denomina també internacionalització empresarial. Suposa traslladar l'estructura productiva cap a altres zones més favorables.

Globalització com la interconnexió mundial a tots els nivells: econòmic, social, cultural, etc. Catalitzada pel progrés tecnològic i la tecnologia de la informació – T.I.C.

La globalització suposa l'accessibilitat total als mercats; segons la UNCTAD-ONU, el “transport marítim” suposa el 80% del comerç, interconnectant el món a un cost “assequible”.

Dúmping quan es ven producte per davall del seu cost, “estratègia” per a copar el mercat que el desequilibra. És dona sovint en les empreses que operen al tercer món i en l’economia submergida. Pot ser molt divers: social,fiscal, ecològic d’entre els més freqüents.

Dúmping Social quan el procés de producció s'obté amb salaris+càrregues socials i dret laborals minvats, desequilibra el mercat. Es dóna en la deslocalització cap a zones laxes en matèria laboral i en l'economia submergida. Casos a Espanya com “les kelly”.

Dúmping Fiscal quan els operadors d'una plaça tenen una càrrega fiscal desigual davant rendes/beneficis idèntics. Pot ser directament il·legal, no es declara i també de manera “legal” o “pseudo legal”, amb eines que permeten l'estalvi fiscal: deslocalitzar la seu fiscal de l'empresa, SICAV, paradisos fiscals, entramat d'empreses.

Dúmping fiscal en el nostre entorn. A Espanya amb les CCAA com Madrid. A Europa, segons Intermon Oxfam Holanda, Luxemburg, Irlanda i Xipre. A nivell empresarial Amazón a Luxemburg, Nike a Holanda i Apple a Irlanda, d'entre altres.

En definitiva DÚMPING és adjectivar que un bé s'ofereix en les places per davall del raonable per al “bé comú”.

Responsabilitat Social Corporativa (R.S.C.) o Empresarial (R.S.E) és un terme relacionat a la postura ètica que assumeixen les corporacions/empreses incidint en diversos aspectes: econòmic, social, laboral, ambiental, etc. Suposen un conjunt de sistemes i pràctiques implementats per elles amb caràcter voluntari, fiscalment deduïbles i sense normativa legal que la regule. “Fundacions”, “obra social”, donacions a la societat civil: hospitals, fundacions, instituts investigació, etc. L'objectiu és aparéixer amb una imatge de corporació compromesa socialment i/o aconseguir més quota de mercat (Megamarketing).

Sovint les aportacions de les corporacions a la R.S.C./R.S.E. són ínfims comparativament amb els estalvis de salaris+càrregues socials que hauria d'aportar.

Progrés tecnològic. robotización i tecnologia informació i comunicació T.I.C. El progrés tecnològic en l'edat moderna i accelerat des de la revolució industrial del XIX, combinat amb la revolució digital iniciada en el segle XX, ens fa aconseguir quotes de producció, assoliments i fites científiques de caràcter excepcional, d'excel·lència. Les T.I.C., són les artífexs del desenvolupament mundial, permetent-nos fàcilment, connectar-nos amb qualsevol part del planeta.

Nota 1 Teoria del Decreixement de Nicholas Georgescu (Creador de la mateixa i pare de l'Economia Ecològica. Bioeconomia) en la seua obra “The Entropy Law and the Economic Process” (1971) .

Nota 2 L'ecologista grec Giorgios Kallis, Nota 3 llicenciat en química i enginyeria ambiental, en la seua obra Degrowth/Decrecimiento"-2018-, indica: “La hipòtesi que les societats poden viure millor amb menys”. Entrevista en Diario Público del 30/04/2020.

En la meua publicació al 2012 (us deixe el link) parle de la citricultura valenciana com: l'economia invisible com a riu de riquesa inesgotable que suposa, més enllà dels guanys dels seus productors, per la gran activitat econòmica que genera al seu voltant i que fa prospera a una societat, com a model d'economia oberta d'entorn.