Versió valencià Si quieres versión en español, aquí.
El COVID19 ha posat de manifest les manques de la nostra societat del benestar, amb un horitzó replet d'incògnites de qual serà el nostre futur.
Amb aquestes línies explique la meua visió econòmica, en un relat d'opinió critica al model liberal actual i positivista respecte del futur.
Contaré les nostres febleses i oportunitats, algunes visibles i altres invisibles, sabent que
“a vegades és més difícil veure l'evident, que trobar solucions davant problemes greus o complexos”.
CRISIS, ÈTICA I PÈRDUA DE VALORS. ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.
Segons la R.A.E., l'ÈTICA és la disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal i les seues relacions amb la moral i el comportament humà. També és el conjunt de costums i normes que dirigeixen o valoren el comportament humà en una comunitat.
Adela Cortina reflexiona precisament sobre l'ètica, la crisi amb la pèrdua de valors com a societat, encunyant al vocable “aporofobia”, “por als pobres” del grec áporos - pobre. Llegint “Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia” (Cortina Orts, A.-2017) reflexionem: sobre el model de societat que necessitem, sobre l'ètica dels valors humans i conjuntament com a societat, d'ací “Un desafio para la democracia” – govern del poble, de la societat-.
En aquestes línies defensem que el CONJUNT DE VALORS ÈTICS D'UNA SOCIETAT com a valors basats en les persones i en la seua societat del benestar, que denominaré d'ara en avant ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.
Així posem a continuació en dubte aquests valors, els de l'ECONOMIA LIBERAL, front l'ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR.
TRENCAMENT DELS PARADIGMES D'ÈTICA PERSONAL I DE LA SOCIETAT
Cal posar en dubte les concepcions i paradigmes que regeixen la nostra societat, cal trencar l'estructura ètica i mental que ens tenalla de manera individual i de manera col·lectiva. Vegem:
La concepció liberal i el seu mercat perfecte és fictícia i contradictòria, perd credibilitat encoratjant factors com: globalització, deslocalització, robotització, lobbies, dúmping social i fiscal d'entre altres, causant desequilibris socials i amb això desigualtat.
En l'economia de l'empresa, l'OPTIMITZACIÓ és la principal eina per a analitzar i mesurar l'EFICIÈNCIA, vital per a la presa de decisions, aplicada a totes les seues àrees: recursos propis, costos laborals, xarxa de vendes, producció, fiscalitat, etc. Dirigida únicament, a la millora del benefici econòmic final i pagament de dividends.
Cal redirigir l'OPTIMITZACIÓ i l'EFICIÈNCIA cap als recursos escassos i minimitzar els efectes nocius de l'economia. Dirigint-la a la cerca contínua de la SOSTENIBILITAT d'una forma integral i transversal.
L'ètica de l'empresa i la Responsabilitat Social Empresarial/Corporativa R.S.C., atés que NO té regulació legal, en massa ocasions, funciona com una “fake news”; ressaltant els aspectes positius i obviant els menys favorables.
Figures com a “fundacions”, “obra social”, etc., actes com; les donacions a la societat civil: hospitals, fundacions, instituts investigació, etc.
Tant fundacions com donacions generen molta polèmica social, però sens dubte són actes de màrqueting i/o “megamarketing”. En llenguatge de carrer: “propaganda”.
Encara que la llei no ho impedeix, no és molt coherent, des de l'ètica, que s'invertisca en la imatge d'una corporació, quan s'incorre en DÚMPING SOCIAL i/o DÚMPING FISCAL.
Moltes són les corporacions «triomfals» que incorren en aquests mena de DÚMPING, sent la nostra societat qui les situa en la cúspide de la seua valoració: internacionalitzada, globalitzada, amb benefici i amb una R.S.C. i una façana mediàtica excel·lent a nivell mundial.
El progrés tecnològic es veu amb cruesa, en les fases de producció de manera simple, en la seqüència: mecanitzar, robotitzar i robotització. Aquests conceptes es conceben per la societat de manera diferent amb efectes directes sobre la vida les persones i la societat, però passa desapercebuda.
Estudiàvem als 90 que el progrés tecnològic generava llocs de treball, mitjançant l'especialització i durant en els segles XX i XXI amb “noves professions i especialitzacions”.
Hui la robotització elimina més llocs de treball que genera, redueix la força del treball fent “viables” moltes indústries però trencant l'equilibri del CIRCUIT ECONÒMIC i els seus fluxos bidireccionals entre: empresa, estat, ciutadà que és essencial en qualsevol economia oberta. En el canvi robot per treballador. Que flux bidireccional substitueix al salaris+carrega social? Una reflexió molt potent sobre això és la de Bill Gates: “si un robot reemplaza el trabajo de un humano este robot debe pagar un impuesto como un humano”. Febrero/2017.
Actualment hi ha fàbriques de “dibuixos animats”: introdueixes les matèries per un forat i ix el producte empaquetat ja per al consum.
Aquesta excel·lència té un cost social: canvi de valors, oligopolis, canvi climàtic, desigualtat socials, entre altres.
EFECTES DE L'ECONOMIA LIBERAL I EL CÒCTEL NOCIU DE FACTORS
Amb aquest trencament dels VALORS ÈTICS COM A SOCIETAT, es produeix un CÒCTEL NOCIU de factors que destrossa el CIRCUIT ECONÒMIC i els seus fluxos en les economies liberals. Això genera desequilibris, desigualtat i per això fragilitat en les nostres societats del benestar.
CÒCTEL NOCIU: optimització – eficiència - deslocalització – globalització – dúmping social i fiscal – robotització – crisi de valors – falta d'ètica – R.S.C. - “èxit social” -.
És a dir, produir a costos del tercer món i vendre a preus en la “milla d'or“ de les principals capitals del primer món. La R.S.C./R.S.E. actua com a “llavadora” d'aquest enunciat presentant-lo com a referent, com un èxit i que la nostra societat ja ha fet seu. Això es converteix en PARADIGMA en l'ideari de l'economia liberal i contrari als valors ètics basats en les persones i la societat del benestar.
Amb aquest fals paradigma d'èxit i sense dic de contenció de l'ètica social, es produeixen: “efecte arrossegue” (efecte Bandwagon) i “efecte líder” d'altres empreses. A més d'aquests efectes demolidors es fa impossible o quasi impossible competir amb la globalització i el seu efecte més nociu, la deslocalització o internacionalització.
La conseqüència del CÒCTEL NOCIU és que es destrossa la vertadera riquesa de l'ecosistema industrial i el seu entramat empresarial autèntic RIU DE RIQUESA d'una economia oberta, que es va assecant, desertitzant gradualment els teixits industrials tradicionals, que minven i/o desapareixen. En pocs anys el sector industrial nacional tradicional queda arrasat, amb el gran problema en l'Economia del Benestar.
En la Comunitat Valenciana ho hem viscut durament amb comarques i amb sectors arrasats en les èpoques de crisis: tèxtil, joguetera, química, agroalimentari, etc.
La recuperació d'aquests sectors s'ha basat principalment en la depreciació salarial recurrent des del 2008 fins a l'actualitat.
NOVA NORMALITAT ERA POST COVID19 SOSTENIBILITAT EMPREMTA ECOLÒGICA SOSTENIBLE. TEORIA DEL DECREIXEMENT
El progrés tecnològic amb la robotització juntament amb la globalització i la seua deslocalització. Són amics o enemics de la societat del benestar? És estèril negar els beneficis i les bondats del progrés tecnològic i la globalització, com ho és també negar els efectes nocius de tots dos a l'entorn d'una economia liberal.
Les solucions les tenim al nostre abast, posant en valor i en marxa una economia oberta d'entorn, amb un rotund canvi de valors ètics com a societat i una regulació de l'Estat que no permeta els excessos “liberals”.
Canvi de valors. Sens dubte una de les solucions serà la cerca d'una ECONOMIA DEL BENESTAR, amb el posicionament d'una ECONOMIA OBERTA, amb un gir de 180° en els seus principis, ÈTICA SOCIAL DEL BENESTAR, basada en les persones i en el seu benestar econòmic.
Economia oberta d'entorn.- Basada en conceptes i definicions de l'ECOLOGIA: microclima econòmic, ecosistema econòmic, biodiversitat econòmica, hàbitat econòmic d'entre altres. Abandonar els postulats d'optimització exclusiva del benefici, donant suport a la indústria local i el comerç “de proximitat”, ja que són els que creen ecosistemes i hàbitats amb diversitat econòmica, que encara que no siguen els més “eficients econòmicament” permeten la SOSTENIBILITAT i la “eficiència social”.
Regulació de l'Estat. L'economia del benestar precisa d'una regulació adequada i coordinada per tots els Estats, nacionals i supranacionals, acompanyada d’ajudes que estimulen anar cap aquesta direcció i que prohibisquen o eviten els excessos de l'ECONOMIA LIBERAL.
Escrutant la TEORIA DEL DECREIXEMENT. (Bioeconomia) Nota 1, de Nicholas Georgescu, el seu creador postula el decreixement econòmic com a fórmula per a eixir de la IDEOLOGIA DEL CREIXEMENT LIBERAL actual; reduir o eliminar el consum innecessari, en pro d'una EMPREMTA ECOLÒGICA SOSTENIBLE, com a indicador de sostenibilitat a nivell internacional. Sens dubte seria positiu un aprofundiment en aquesta, donant-li també una visió local i territorial.
L'ecologista grec Giorgios Kallis, Nota 2, en la seua obra Degrowth/Decreixement"-2018-, indica:
“La hipòtesi que les societats poden viure millor amb menys”, seria un bon corol·lari d'aquesta teoria i un bon punt de partida en LA NOVA REALITAT després del coronavirus.
Per a finalitzar, parlar d'agricultura, seria imperdonable si no ho fera.
En la meua publicació del 2012 (us deixe el link) parle de la citricultura valenciana com: l'economia invisible com a riu de riquesa inesgotable que suposa, més que pels guanys dels seus productors, per la gran activitat econòmica que genera al seu voltant i que fa prospera a una societat, com a model d'economia oberta d'entorn.
La citricultura valenciana,i el sector agroalimentari en general, que cal preservar i regular degudament, perquè històricament és una part vital del desenvolupament econòmic del nostre territori. Generant en cada zona, amb les seues instal·lacions industrials i plantacions agropecuàries: un microclima econòmic, un ecosistema econòmic, una biodiversitat econòmica i un hàbitat econòmic, tots ells necessaris en LA NOVA REALITAT que he exposat.
Fi de l’opinió.
Us deixe més avall els conceptes i notes utilitzats per si són del vostre interés.
 |
| Quadre sinòptic situació actual i la seua evolució cap una ECONOMIA OBERTA D'ENTORN |
----------------------------------
CONCEPTES I NOTES
Societat/Estat del Benestar, entre altres definicions més tècniques, és el conjunt de serveis socials que els Estats ofereixen deforma universal als seus ciutadans: educació, sanitat, serveis socials, accés a la cultura, etc. Se'l denomina també Economia del Benestar.
Economia Liberal, l'economia liberal amb el seu “mercat perfecte”, transparent per als seus agents i amb igualtat d'oportunitats i on s'obté benefici produint satisfacció a la comunitat, canalitzat per les vendes, en perfecta simbiosi i complint el CIRCUIT ECONÒMIC perfecte de fluxos bidireccionals entre tots els agents: famílies, empreses i estats que la fa prosperar.
Deslocalització, se'l denomina també internacionalització empresarial. Suposa traslladar l'estructura productiva cap a altres zones més favorables.
Globalització com la interconnexió mundial a tots els nivells: econòmic, social, cultural, etc. Catalitzada pel progrés tecnològic i la tecnologia de la informació – T.I.C.
La globalització suposa l'accessibilitat total als mercats; segons la UNCTAD-ONU, el “transport marítim” suposa el 80% del comerç, interconnectant el món a un cost “assequible”.
Dúmping quan es ven producte per davall del seu cost, “estratègia” per a copar el mercat que el desequilibra. És dona sovint en les empreses que operen al tercer món i en l’economia submergida. Pot ser molt divers: social,fiscal, ecològic d’entre els més freqüents.
Dúmping Social quan el procés de producció s'obté amb salaris+càrregues socials i dret laborals minvats, desequilibra el mercat. Es dóna en la deslocalització cap a zones laxes en matèria laboral i en l'economia submergida. Casos a Espanya com “les kelly”.
Dúmping Fiscal quan els operadors d'una plaça tenen una càrrega fiscal desigual davant rendes/beneficis idèntics. Pot ser directament il·legal, no es declara i també de manera “legal” o “pseudo legal”, amb eines que permeten l'estalvi fiscal: deslocalitzar la seu fiscal de l'empresa, SICAV, paradisos fiscals, entramat d'empreses.
Dúmping fiscal en el nostre entorn. A Espanya amb les CCAA com Madrid. A Europa, segons Intermon Oxfam Holanda, Luxemburg, Irlanda i Xipre. A nivell empresarial Amazón a Luxemburg, Nike a Holanda i Apple a Irlanda, d'entre altres.
En definitiva DÚMPING és adjectivar que un bé s'ofereix en les places per davall del raonable per al “bé comú”.
Responsabilitat Social Corporativa (R.S.C.) o Empresarial (R.S.E) és un terme relacionat a la postura ètica que assumeixen les corporacions/empreses incidint en diversos aspectes: econòmic, social, laboral, ambiental, etc. Suposen un conjunt de sistemes i pràctiques implementats per elles amb caràcter voluntari, fiscalment deduïbles i sense normativa legal que la regule. “Fundacions”, “obra social”, donacions a la societat civil: hospitals, fundacions, instituts investigació, etc. L'objectiu és aparéixer amb una imatge de corporació compromesa socialment i/o aconseguir més quota de mercat (Megamarketing).
Sovint les aportacions de les corporacions a la R.S.C./R.S.E. són ínfims comparativament amb els estalvis de salaris+càrregues socials que hauria d'aportar.
Progrés tecnològic. robotización i tecnologia informació i comunicació T.I.C. El progrés tecnològic en l'edat moderna i accelerat des de la revolució industrial del XIX, combinat amb la revolució digital iniciada en el segle XX, ens fa aconseguir quotes de producció, assoliments i fites científiques de caràcter excepcional, d'excel·lència. Les T.I.C., són les artífexs del desenvolupament mundial, permetent-nos fàcilment, connectar-nos amb qualsevol part del planeta.
Nota 1 Teoria del Decreixement de Nicholas Georgescu (Creador de la mateixa i pare de l'Economia Ecològica. Bioeconomia) en la seua obra “The Entropy Law and the Economic Process” (1971) .
Nota 2 L'ecologista grec Giorgios Kallis, Nota 3 llicenciat en química i enginyeria ambiental, en la seua obra Degrowth/Decrecimiento"-2018-, indica: “La hipòtesi que les societats poden viure millor amb menys”. Entrevista en Diario Público del 30/04/2020.
En la meua publicació al 2012 (us deixe el link) parle de la citricultura valenciana com: l'economia invisible com a riu de riquesa inesgotable que suposa, més enllà dels guanys dels seus productors, per la gran activitat econòmica que genera al seu voltant i que fa prospera a una societat, com a model d'economia oberta d'entorn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario